L’autor de la música del «Ball de les Pedretes».
El segon acte d’Els Pastorets de Mataró que es representen a la Sala Cabanyes es clou des de fa molts anys amb el tradicional «Ball de les Pedretes», una polca alegre i simpàtica, interpretada per nens i nenes de curta edat, que ha esdevingut emblemàtica a l’escenari mataroní. Tot i que el ball s’executa des de l’any 1933, quan es va inaugurar l’actual teatre, el seu origen i autoria sempre havien estat una incògnita.
Recentment, Tomàs Manyosa i Ribatallada, estudiós del món de la dansa a Catalunya, ha descabdellat la seva procedència. A l’estudi De la «Polka de las Piedras» al «Ball de les Pedretes». 140 anys de la seva estrena (1882-2022), publicat al número 134 de la revista «Fulls» que edita el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, posa fi a l’enigma.
L’any 1882 s’estrenà al teatre Tívoli de Barcelona un espectacle coreogràfic titulat «Lohókeli, baile fantástico pantomímico en cinco cuadros». La coreografia era del prestigiós Ricard Moragas Torres, l’escenografia i figurins de Francesc Soler i Rovirosa i la música del compositor italià Guelfo Mazzi Dioli. La «Polka de las Piedras» era el títol del ball que s’interpretava en el tercer quadre i va tenir molt d’èxit ja des del primer moment, fins al punt que s’havia de repetir a cada sessió. De «Lohókeli» se’n van fer més de 250 representacions. Anys més tard va passar als escenaris de Madrid i el 1888 tornà a Barcelona coincidint amb l’Exposició Universal.
Guelfo Mazzi, nascut a Itàlia el 1856, cursà estudis de violí i composició al Conservatori de Milà. A Barcelona ocupà durant cinc anys la plaça de concertino al Liceu.
Com a compositor destacà amb «Lohókeli» i «Parthénope» i un bon nombre de balls, marxes, pasdobles i peces de concert. Dirigí diverses orquestres, entre elles la del Liceu de Barcelona. Fou contractat pels principals teatres d’Espanya, Algèria, Puerto Rico, Mèxic i l’Havana, entre altres. Morí a Barcelona el 1926.
Cent quaranta anys després de la seva estrena la «Polka de las Piedras», ara convertida en el «Ball de les Pedretes» segueix engrescant tothom. I no només al públic d’Els Pastorets de Mataró. El ball fa anys que s’ha introduït també a les escoles i a les seccions infantils i juvenils de molts esbarts gràcies a la iniciativa i l’entusiasme de Pompili Massa, músic, mestre, dansaire i director d’esbarts.
El «Ball de les Pedretes», com assenyala Tomàs Manyosa al seu estudi «va néixer a l’escenari del Teatre Tívoli, va passar als balls i saraus de finals del segle XIX; l’any 1933 a ‘L’Estel de Natzaret’ de la Sala Cabanyes, on és una peça imprescindible dels seus Pastorets; i, finalment, als esbarts i a les escoles d’ensenyament primari. Sembla, doncs, que el ball té la continuïtat assegurada per molts anys més».
.
La inauguració del nou teatre “Sala Cabanyes” l’any 1933 va permetre un enriquiment considerable d’Els Pastorets que fins aleshores s’havien hagut de representar amb pocs recursos al cafè del primer pis del Centre Catòlic. Es van fer nous decorats, s’amplià l’orquestra, es va idear el pròleg de fantasia, la desaparició de les capes, la neu de la foguera, la passada de l’estrella; es creà la lluna que fa ganyotes, la serp que balla, els ninots que pugen per la perspectiva del decorat…
Per al quadre del retorn del fill pròdig, i com a cloenda del segon acte, es buscava una actuació simpàtica i alegre, protagonitzada per la mainada. S’escollí el “ball de les pedretes” una dansa infantil que procedia de l’escena de rams i palmes d’una Passió que es representava al s. XIX a l’Ateneo Mataronés. Una de les persones que l’havia ballat de petit ho va suggerir i s’oferí a assajar-la.(1)
La partitura d’aquesta polca és, doncs, totalment aliena a la composada pels músics ja coneguts de l’Estel de Natzaret / Els Pastorets de Mataró, els mestres mossèn Joan Fargas, mossèn Miquel Ferrer, Enric Torra i Felip Vilaró.
Es confirma així el que diuen Neus Cabot, Helena Patricio i Teresa Soler quan apunten que el “ball de les pedretes” troba el seu origen en polques de finals del segle XIX, balls de gitanes i espolsades, i que probablement s’afegí als Pastorets com un element popular més.(2)
Josep M. Clariana i Coll
(1) Aquesta circumstància l’esmenta Jaume Colomer i Martori en un dels seus múltiples escrits sobre la història d’Els Pastorets de la Sala Cabanyes i la recull Jaume Calsapeu a l’article “Del cafè al teatre: de la Saleta a la Sala”, publicat al llibre Sala Cabañes: 75 anys. 1916-1991.
(2) Neus Cabot; Helena Patricio; Teresa Soler. “La música de l’Estel de Natzaret”, publicat a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria número 84 (gener 2006).
